dimarts, 29 de setembre del 2015
dimarts, 26 de maig del 2015
LA COMUNICACIÓ A L'AULA
La tasca de un docent es ensenyar a els seus alumnes uns coneixements.
Per a això aquest ha de establir en tot moment una bona comunicació, de
tal manera que el receptor capte la informació de la millor manera
possible.
Aquestes son els aspectes que s'han de tenir en compte per a que siga fructífera:
Aquestes son els aspectes que s'han de tenir en compte per a que siga fructífera:
-Postura oberta en l’emissor i el receptor per a aconseguir una comprensió
-Bidireccionalitat del procés.
-Interacció en el procés que dona la oportunitat de modificar el missatge.
- Moralitat, objectivitat als continguts i valors.
-S’ha de caracteritzar per la optimització de l’aprenentatge, per tant ha d’haver una relació positiva.
És molt important que el docent sapia utilitzar en tot moment el
resgistre adequat per a empatitzar correctament amb el receptor i que
aquest estiga còmode. Però hi han una serie de aspectes que sempre s'han
de cuidar en qualsevol procés de comunicació:
- La veu: pronunciació, to de veu, ritme canviant per a que siga el més comprensible posible.
- Control visual: imprescindible per mantindre l'atenció del receptor.
- Importància de les TICs (ordinador, tablet, pisarra electrònica).
LLENGUA I IMMIGRACIÓ
- Llengua i immigració
Ha incrementat molt durant els darrers anys l'arribada d'alumnat procedent d'altres països a la Comunitat Valenciana.
Tant la comunitat educativa, la societat en general i les persones que arriben a un país han de fer una tasca d'adaptació i d'integració dels nouvinguts.
L'escola és un dels elements integradors més important, per això es requereix dissenyar i implementar mesures que promoguen aquesta labor integradora.
- Estratègies per al tractament de la diversitat lingüística a l'escola:
a) Conéixer la diversitat lingüística dels nostres alumnes, els seus processos d'aprenentatge i les competències que tenen en cadascuna d'elles.
b) Donar visibilitat a la diversitat lingüística. Es tracta d'aprofitar i fer servir el que ja sap en una altra llengua per als nous aprenentatges.
c) Incorporar activitats que desperten l'estima i curiositat cap a la diversitat lingüística.
d) Organitzar el currículum amb un enfocament que partisca d'un tractament integrat de les llengües que s'han d'ensenyar. El professorat de llengües ha d'estar molt coordinat.
e) Propiciar la participació del professorat de les matèries no lingüístiques en projectes compartits que tinguen com a base l'ús de la llengua en diferents activitats significatives.
- Programa PASE
És una mesura de suport temporal per a l'acollida i integració de l'alumnat estranger de nova incorporació al sistema educatiu a la Comunitat Valenciana amb la finalitat de facilitar-li l'adaptació i adquisició de les competències comunicatives bàsiques en la llengua vehicular d'ensenyament per tal de facilitar la seua integració al grup i centre.
Aquest programa en una primera fase compensa les necessitats lingüístiques i en la segona fase compensa les necessitats d'aprenentatge en certes àrees o matèries del currículum, principalment en les instrumentals.
Els seus objectius són:
- Proporciona una competència inicial en la llengua base així com la introducció en l'altra llengua cooficial.
- Facilitar la integració al centre escolar i la incorporació al grup de referència.
- Dotar a l'alumnat de la competència lingüística social bàsica perquè puga interactuar.
- Compensar les necessitats d'aprenentatge en les àrees o matèries del currículum.
- Desenvolupar hàbits escolars i habilitat socials bàsiques que afavorisquen la seua integració.
- Reduir el nombre de professors que intervenen en el procés educatiu per a facilitar una atenció més personalitzada.
La duració del programa amb caràcter general serà entre tres i sis mesos, en cap cas excedirà d'un curs escolar.
Els criteris generals són:
. Cada alumne està adscrit a un dels programes de referència que li corresponga per edat. No poden estar tot l'alumnat del programa PASE en un mateix grup. Els grups de referència coordinaran els seus horaris amb el programa PASE.
. La intervenció educativa del programa PASE s'ajusta al perfil de l'alumnat.
. Tindrà com a màxim una assignació de quatre hores diàries i vint setmanals.
L'organització del programa és el següent:
- El currículum específic del programa PASE s'articula en àmbits que permeten un aprenentatge lingüístic significatiu recolzat en continguts curriculars de diverses àrees. Els àmbits són lingüístic i social/ lingüístic i científic.
- L'alumnat tindrà una hora de tutoria especifica a càrrec d'un dels professors que impartisquen els àmbits.
- Els continguts de les àrees curriculars s'abordaran de forma globalitzada en els àmbits corresponents i s'impartiran prioritàriament en la llengua base del programa d'educació bilingüe del centre. La segona llengua oficial s'anirà introduint progressivament en funció de l'alumnat.
- S'aprendrà llengua adaptant el material didàctic general de les àrees de coneixement en què l'alumnat encara no està integrat i amb el suport d'altres materials específicament dissenyats per a l'aprenentatge autònom.
- L'horari d'atenció específica es va reduint a mesura que l'alumne s'integra en les àrees del currículum amb les adaptacions pertinents.
- Els àmbits del programa estaran a càrrec d'un professor o professora pertanyent a un dels departaments de les àrees que integren els àmbits.
- Pla d'acollida
És un protocol d'actuacions per tal de facilitar l'adaptació del nou alumnat al centre escolar. Ha d' aplicar-se en totes les etapes educatives, incloses les no obligatòries.
Aquest pla s'emmarca:
- En el projecte Educatiu de Centre: on es defineix els compromisos de caràcter lingüístic, curricular, social i actitudinal, relacionats amb la interculturalitat i la presència al centre d'alumnat amb cultures diferents.
- En el Projecte Curricular de Centre: s'incorporaren al currículum referències multiculturals i les estratègies prioritàries per a atendre les necessitats lingüístiques i curriculars de l'alumnat estranger.
- En el Projecte Lingüístic de Centre: on es revisen els plantejaments per a donar cabuda a les modificacions derivades de l'arribada d'aquest alumnat i facilitar el seu procés d'aprenentatge i d'integració.
- En el Pla d'Acció Tutorial: es dóna en Educació Secundària i fa referència a les actuacions específiques que es duran a terme en la classe per afavorir la integració de tot l'alumnat.
Recursos necessaris:
. Un aula d'acollida i acompanyament.
. Tutor/a d'acollida.
. Psicopedagog, professorat en pedagogia terapèutica, educador...
. Tutor/a del grup de referència.
. Professorat....
Altes mesures:
Com per exemple tutor/a individual i/o alumne guia, mediadors...
Ha incrementat molt durant els darrers anys l'arribada d'alumnat procedent d'altres països a la Comunitat Valenciana.
Tant la comunitat educativa, la societat en general i les persones que arriben a un país han de fer una tasca d'adaptació i d'integració dels nouvinguts.
L'escola és un dels elements integradors més important, per això es requereix dissenyar i implementar mesures que promoguen aquesta labor integradora.
- Estratègies per al tractament de la diversitat lingüística a l'escola:
a) Conéixer la diversitat lingüística dels nostres alumnes, els seus processos d'aprenentatge i les competències que tenen en cadascuna d'elles.
b) Donar visibilitat a la diversitat lingüística. Es tracta d'aprofitar i fer servir el que ja sap en una altra llengua per als nous aprenentatges.
c) Incorporar activitats que desperten l'estima i curiositat cap a la diversitat lingüística.
d) Organitzar el currículum amb un enfocament que partisca d'un tractament integrat de les llengües que s'han d'ensenyar. El professorat de llengües ha d'estar molt coordinat.
e) Propiciar la participació del professorat de les matèries no lingüístiques en projectes compartits que tinguen com a base l'ús de la llengua en diferents activitats significatives.
- Programa PASE
És una mesura de suport temporal per a l'acollida i integració de l'alumnat estranger de nova incorporació al sistema educatiu a la Comunitat Valenciana amb la finalitat de facilitar-li l'adaptació i adquisició de les competències comunicatives bàsiques en la llengua vehicular d'ensenyament per tal de facilitar la seua integració al grup i centre.
Aquest programa en una primera fase compensa les necessitats lingüístiques i en la segona fase compensa les necessitats d'aprenentatge en certes àrees o matèries del currículum, principalment en les instrumentals.
Els seus objectius són:
- Proporciona una competència inicial en la llengua base així com la introducció en l'altra llengua cooficial.
- Facilitar la integració al centre escolar i la incorporació al grup de referència.
- Dotar a l'alumnat de la competència lingüística social bàsica perquè puga interactuar.
- Compensar les necessitats d'aprenentatge en les àrees o matèries del currículum.
- Desenvolupar hàbits escolars i habilitat socials bàsiques que afavorisquen la seua integració.
- Reduir el nombre de professors que intervenen en el procés educatiu per a facilitar una atenció més personalitzada.
La duració del programa amb caràcter general serà entre tres i sis mesos, en cap cas excedirà d'un curs escolar.
Els criteris generals són:
. Cada alumne està adscrit a un dels programes de referència que li corresponga per edat. No poden estar tot l'alumnat del programa PASE en un mateix grup. Els grups de referència coordinaran els seus horaris amb el programa PASE.
. La intervenció educativa del programa PASE s'ajusta al perfil de l'alumnat.
. Tindrà com a màxim una assignació de quatre hores diàries i vint setmanals.
L'organització del programa és el següent:
- El currículum específic del programa PASE s'articula en àmbits que permeten un aprenentatge lingüístic significatiu recolzat en continguts curriculars de diverses àrees. Els àmbits són lingüístic i social/ lingüístic i científic.
- L'alumnat tindrà una hora de tutoria especifica a càrrec d'un dels professors que impartisquen els àmbits.
- Els continguts de les àrees curriculars s'abordaran de forma globalitzada en els àmbits corresponents i s'impartiran prioritàriament en la llengua base del programa d'educació bilingüe del centre. La segona llengua oficial s'anirà introduint progressivament en funció de l'alumnat.
- S'aprendrà llengua adaptant el material didàctic general de les àrees de coneixement en què l'alumnat encara no està integrat i amb el suport d'altres materials específicament dissenyats per a l'aprenentatge autònom.
- L'horari d'atenció específica es va reduint a mesura que l'alumne s'integra en les àrees del currículum amb les adaptacions pertinents.
- Els àmbits del programa estaran a càrrec d'un professor o professora pertanyent a un dels departaments de les àrees que integren els àmbits.
- Pla d'acollida
És un protocol d'actuacions per tal de facilitar l'adaptació del nou alumnat al centre escolar. Ha d' aplicar-se en totes les etapes educatives, incloses les no obligatòries.
Aquest pla s'emmarca:
- En el projecte Educatiu de Centre: on es defineix els compromisos de caràcter lingüístic, curricular, social i actitudinal, relacionats amb la interculturalitat i la presència al centre d'alumnat amb cultures diferents.
- En el Projecte Curricular de Centre: s'incorporaren al currículum referències multiculturals i les estratègies prioritàries per a atendre les necessitats lingüístiques i curriculars de l'alumnat estranger.
- En el Projecte Lingüístic de Centre: on es revisen els plantejaments per a donar cabuda a les modificacions derivades de l'arribada d'aquest alumnat i facilitar el seu procés d'aprenentatge i d'integració.
- En el Pla d'Acció Tutorial: es dóna en Educació Secundària i fa referència a les actuacions específiques que es duran a terme en la classe per afavorir la integració de tot l'alumnat.
Recursos necessaris:
. Un aula d'acollida i acompanyament.
. Tutor/a d'acollida.
. Psicopedagog, professorat en pedagogia terapèutica, educador...
. Tutor/a del grup de referència.
. Professorat....
Altes mesures:
Com per exemple tutor/a individual i/o alumne guia, mediadors...
PROGRAMES EDUCATIUS D'ENSENYAMENT
En
primer lloc, cal dir que aquests programes intenten aconseguir un ús de
les dues llengües per igual, és a dir, crear persones bilingües,
competents. Com vam veure en classe, trobem tres programes o models
educatius: el PIP, el PEV i el PIL.
2. Programa d'immersió lingüística (PIL): pensat per a l'alumnat castellanoparlant que ha optat per un ensenyament en valencià, aprenen la seua llengua de manera formal i el castellà s'incorpora a partir del 1er o 2on cicle de primària, així arriben a secundària en un ensenyament en valencià.
3. Programa d'incorporació progressiva (PIP): pensat per a les zones de predomini del castellà, on s'afegiran gradualment àrees en valencià. Fins arribar a l'ESO que hauran de tenir, almenys dues àrees no lingüístiques en valencià.
1. Programa d'ensenyament en valencià (PEV):
el valencià és la llengua d'instrucció de totes les matèries, a l'hora
que aprenen el castellà. En primària s'aplica per a valencianoparlants
normalment, però en secundària s'aplica indistintament.
2. Programa d'immersió lingüística (PIL): pensat per a l'alumnat castellanoparlant que ha optat per un ensenyament en valencià, aprenen la seua llengua de manera formal i el castellà s'incorpora a partir del 1er o 2on cicle de primària, així arriben a secundària en un ensenyament en valencià.
3. Programa d'incorporació progressiva (PIP): pensat per a les zones de predomini del castellà, on s'afegiran gradualment àrees en valencià. Fins arribar a l'ESO que hauran de tenir, almenys dues àrees no lingüístiques en valencià.
LLENGÜES I ENSENYAMENT A LA UNIÓ EUROPEA
En els models de política lingüística trobem dos
principis bàsics:
- Principi de personalitat: garanteix a l'individu determinats serveis en la seua llengua, és a dir, el dret per a l'ús d'aquesta al lloc on es troba.
- Principi de territorialitat: consisteix en la limitació a certes regions definides al dret de beneficiar-se dels serveis públics a la pròpia llengua, és a dir, una persona que canvia de territori deixa de tindre els seus drets lingüístics.
Traslladant això a Espanya, vàrem
concloure que és mixta ja que hi ha principi de territorialitat en les
autonomies i, també, el de personalitat en els llocs (Comunitats) on són
monolingües. Aquests sempre tindran l'oportunitat i el dret de l'ús del
castellà allà on vagen.
Per concloure la classe estiguérem
parlant al voltant dels diferents models d'ensenyament de les llengües en les
CC.AA on hi ha una llengua oficial i altra cooficial: model Balear, model
Català, model Gallec, model Navarrés i model Basc.
ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
En classe vam reflexionar sobre la importància dels mitjans de
comunicació respecte al desenvolupament d'una llengua. Tot seguit
estudiarem l'evolució dels mitjans de comunicació de la Comunitat
Valenciana comprovant l'ús i la importància que li han donat al
valencià.
Reflexionant en xicotets grups hem parlat sobre:
Reflexionant en xicotets grups hem parlat sobre:
- La gran influència dels mitjans de comunicació
- Les cadenes locals i comarcals s'esforcen per fer difondre la llengua però amb molt poc pressupost.
- Queda un camí molt llarg per a fer televisió valenciana de qualitat.
- Hi ha retransmissions de televisió espanyola en valencià.
- Hi ha moltes complicacions per a posar en marxa RTVV (Ràdio televisió valenciana).
Després vam saber que:
- Hi han revistes en valencià com: El Temps i Saó.
- Emissores diàries de 30 minuts als informatius "Aitana".
- Hi ha eliminació de crèdits a certs programes de televisió per evitar atacs als participants.
- Existeix una llei que obliga a emetre el 25% de la programació en valencià, però malauradament aquesta no es compleix.
Finalment arribarem a unes consideracions entre els companys i traguérem unes conclusions en comú:
En la Comunitat Valenciana el més habitual són les cadenes que sols utilitzen una llengua (el castellà), de manera que empobreix el bilingüisme i no ajuda a la supervivència del valencià. Així mateix destacar que les autonòmiques no utilitzen el valencià incomplint el 25% que mana la llei i el més indignant és que no hi ha cap pena.
En la Comunitat Valenciana el més habitual són les cadenes que sols utilitzen una llengua (el castellà), de manera que empobreix el bilingüisme i no ajuda a la supervivència del valencià. Així mateix destacar que les autonòmiques no utilitzen el valencià incomplint el 25% que mana la llei i el més indignant és que no hi ha cap pena.
D'altra banda remarcar que la TV valenciana que hi havia on
s'utilitzava normalment un valencià penós i quasi sempre servia més com a
recurs polític i propagandístic dels partits. Gràcies al seu tancament
es desvetllaren moltes trames de corrupció, malgrat que avui en dia
encara hi falta molt per traure a la llum de les moltes irregularitats
que hi queden. Esperem que açò serveixi d'escarment i si s'aconsegueix
tindre un altra esperem fer tot el contrari.
Per últim hauriem de donar més suport als mitjans que encara sobreviuen i treballar més en el món radiofònic i escrit.
dilluns, 9 de març del 2015
IMMERSIÓ I SUBMERSIÓ LINGÜÍSTICA
Quan ens trobem amb un
canvi de llengua llar-escola és el que anomenem immersió
lingüística, però perquè un programa d’immersió lingüística provoqui resultats
acadèmicament positius s’han de donar les característiques següents:
- Ha
d’haver-hi un punt de partida inicial de desconeixement de la llengua
instrumental per tot l’alumnat.
- La L1
de l’infant ha de ser socialment forta perquè puga desenvolupar BICS en un
ambient alié a l’escola.
-
L’actitud i la motivació
sociofamiliar ha de ser positiva envers el canvi de llengua, aspectes que se
solen traduir en la voluntarietat de participació.
-
El tractament pedagògic ha de ser
l’adequat, per això cal:
o Una
alta contextualització del llenguatge que assegure la comprensió del llenguatge
per part de xiquets i xiquetes que a priori tenen desconeixement total de la
llengua emprada a l’aula.
o Una
relació estreta docent-dicent perquè els missatges siguen compresos.
o Creació
de contexts d’ús que permeten la producció en L2, per a afavorir en aquesta
llengua el desenvolupament de BICS, ja que la societat no ho pot garantir.
o Que
la L1 aparega al currículum.
o Una
valoració positiva a l’escola de la L1 de l’infant. Probablement el xiquet/a
comence a produir espontàniament en L2 al segon semestre del segon any
d’escolarització.
o Que
els mestres siguen bilingües per a poder entendre allò que diu l’alumne.
En canvi, quan ens trobem
amb un canvi de llengua llar-escola forçat, pot produir-se el que s’anomenasubmersió
lingüística, amb la qual cosa els resultats són acadèmicament i cognitiva
negatius.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)