LLENGÜES I ENSENYAMENT A LA UNIÓ EUROPEA

L'Estat Espanyol està considerat com un estat plurilingüe on la llengua castellana és la oficial en totes les comunitats autònomes. No obstant això, hi ha un Estatus d'Autonomia amb les seues pròpies Lleis de Normalització Lingüística com és el cas de la Comunitat Valenciana (1983), el País Basc (1982), Catalunya (1983), Galícia (1983) i, per últim, les Illes Balears (1986).

En els models de política lingüística trobem dos principis bàsics:

• Principi de personalitat: garanteix a l'individu determinats serveis en la seua llengua, és a dir, el dret per a l'ús d'aquesta al lloc on es troba.
• Principi de territorialitat: consisteix en la limitació a certes regions definides al dret de beneficiar-se dels serveis públics a la pròpia llengua, és a dir, una persona que canvia de territori deixa de tindre els seus drets lingüístics.

Traslladant això a Espanya, vàrem concloure que és mixta ja que hi ha principi de territorialitat en les autonomies i, també, el de personalitat en els llocs (Comunitats) on són monolingües. Aquests sempre tindran l'oportunitat i el dret de l'ús del castellà allà on vagen.

Per concloure la classe estiguérem parlant al voltant dels diferents models d'ensenyament de les llengües en les CC.AA on hi ha una llengua oficial i altra cooficial: model Balear, model Català, model Gallec, model Navarrés i model Basc.