OPINIÓ

Rosa dels vents

L'últim article que he penjat al bloc parla sobre el nom dels vents en valencià i la influència d'altres llengües en el nom d'estos vents. La veritat és que gran part dels articles o notícies que apareixen sobre el valencià o el català fan referència a algun tipus de conflicte lingüístic, de perduda de drets dels parlants d'aquesta llengua o de lluites o reivindicacions per a garantir aquestos drets.

Encara que es puga entendre aquesta situació tenint en compte el que passa amb el valencià en aquesta terra, és agradable de tant en tant que et parlen d'esta llengua i de la seua riquesa sense que haja d'aparéixer el conflicte lingüístic. Hi havia un programa en Canal 9, que es anomenaba Trau la llengua, que m'agradava molt i que recorria la Comunitat Valenciana mostrant les diferències dialectals de paraules, expresiones,... del valencià. Era un programa entretingut i que parlava de la llengua, quelcom que en principi pot resultar paradoxal ja que llengua i diversió rarament van relacionats. Com a futurs mestres tenim ací una gran tasca a desenvolupar. 

Un professor de l'IES Terrassa fa mofa d'un alumne per parlar en català

No és normal que en una institució educativa com un institut passen coses com la que ha succeït en un IES de Terrasa. No sols perquè es burlen de la llengua que parla algú sinó perquè mai i per cap causa un mestre o mestra pot burlar-se de cap alumne o alumna.

Quin tipus d'educadors/es som si ens mofem del nostre alumnat perquè parla tal o qual llengua o perquè siga d'una derteminada manera o porquè vinga d'on vinga? La diversitat és una riquesa que en compte d'apreciar-la i cuidar-la la veiem moltes vegades amb por i desconfiança perquè qüestiona les nostres pròpies certeses i preferim atacar-la que respectar-la, valorar-la i aprofitar-la per a l'enriquiment mutu.

Els drets, tots, però en aquest cas els lingüístics, han de ser respectats i les llengües minoritàries valorades i potenciades perquè no desapareguen. I l'escola ha de ser exemple per a la societat que la rodeja i que participa en ella de respecte i de defensa dels drets de les minories.

Comentari a l'article d’El Dia Digital

Com de mostra este article la qüestió del bilingüisme o del plurilingüisme és una qüestió político-mediàtica. Es llança un pla ambiciós que en teoria és molt bo per a l'alumnat i per a la seua educació però que és pura façana. En el fons, el que importa és quedar bé amb les famílies, que creguen que als seus fills i filles li'ls oferix la millor formació per a un futur laboral on el coneixement i domini de llengües estrangeres, sobretot de l'anglés, és fonamental.

 

Però en el fons darrere dels grans titulars no hi ha quasi res. Ni un estudi previ de la situació per a realment proposar un pla eficaç ni unes mesures que realment pretenguen dur-ho a terme. La inversió econòmica necessària en formació, materials, adequació dels espais i les ràtios de l'alumnat a un autèntic pla de plurilingüisme, en personal docente,... es molt alta i no estan per la labor. És millor gastar-ho en aeroports, AVEs,… que encara que arruïnen a una terra lluïxen molt més que l'educació dels nostres jóvens.

I quan arriben les crítiques pel fracàs del pla sempre es podrà tirar la culpa als docents per la seua escassa formació lingüística, les seues poques ganes de formar-se i les seues moltes vacacions."

Article d'El País

“En l'article d'El País sobre la deixadesa del valencià per part de PP es repetix la mateixa idea de fons que l'article sobre les llengües a Aragó, que és la primacia de l'interés polític dels partits sobre l'interés social, cultural i polític dels ciutadans i les seues llengües. I com són llestos o tenen bons assessors o l'interés per mantindre's en el poder els aguditza l'enginy saben que el millor és enfrontar a la població generant bans que barallen entre si mentres ells disfruten de l'espectacle des del seu butaca.

Quin sentit té sinó enfrontar a dos territoris com la Comunitat Valenciana i Catalunya i als seus ciutadans per la llengua que és un tema que en el fons no té recorregut ja que a ningú amb un poc de rigor filològic li cap dubte que són la misma?;o, enfrontar dos llengües com el castellà i el valencià? Perquè el sentit està en el dividix i venceràs, nosaltres ens partirem la cara (he estat en discussions sobre el tema on el sentit de la frase quasi ha sigut literal) i ells seguiran manifassejant-nos i enriquint-me a la nostra costa. I pitjor encara, ho aconseguixen. Estem dividits.

"ELS DRETS CIVILS DELS PARLANTS D'ARÁGONES I CATALÀ BAIX MÍNIMS”

 La realitat lingüística a Aragó és molt rica ja que es parlen tres llengües encara que dos d'elles de forma minoritària i circumscrites a determinats territoris. No obstant això esta riquesa de què hauríem de sentir-nos orgullosos i que s'hauria de cuidar i potenciar contrasta amb la pobresa política que utilitza les llengües buscant el seu interés que sol ser aconseguir o aconseguir mantindre la "poltrona".

Només així s'entén el ridícul dels noms ("lengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirenaica", LAPAPYD i "lengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental", LAPAO) que els han posat tant al català que es parla en la franja oriental d'Aragó i a la fabla aragonesa que es parla en algunes valls pirinenques. És cert que en quasi cap dels pobles de la franja oriental els parlants del català li criden així. Jo vaig treballar tres anys en un d'eixos pobles (Maella) i la meua cunyada és d'allí i per a refererirse a la seua llengua la cridaven "maellà". I en pobles de la zona el criden "fabarol" "a Favara, "nonaspí" en Nonaspe o "chapurriao" en pobles del sud de la franja (Cretes, Calaceite,...) . I també és veritat que en estos pobles hi ha un rebuig de cridar-lo català a la qual cosa han ajudat també alguns polítics catalans amb algunes de les seues pràctiques expansionistes.

Però això no lleva per a reconeixer que el es parla allí siga català, encara que molt castellanitzat per ser zona de frontera lingüística i per la política poc protectora i potenciadora de la llengua per part dels successius governs aragonesos."